viernes, 8 de febrero de 2013

Noticia comentada Sabadell 29 gener 2013

http://www.europapress.cat/successos/noticia-successos-detenen-els-responsables-duna-fundacio-per-discapacitats-per-estafa-20130129174305.html

BARCELONA, 29 Ene. (EUROPA PRESS) -
   Els Mossos d'Esquadra han detingut els tres responsables de la Fundació Privada Clavell de Sabadell (Barcelona) per a discapacitats per un presumpte delicte d'estafa per apropiar-se de més d'un milió d'euros i defraudar 450.000 a la Seguretat Social.  
   Segons ha informat aquest dimarts la policia catalana en un comunicat, els detinguts són la directora, el president i el responsable del taller de la fundació.
   La investigació va començar el gener del 2012 quan els pares i tutors legals van denunciar davant de la Fiscalia de Sabadell que havien estat enganyats i que havien avalat préstecs a la directora de la fundació que no s'havien pagat.
   Els investigadors també van detectar que la fundació va manipular el cens de discapacitats atesos per rebre més ajudes econòmiques de les quals li corresponien.
   Els Mossos atribueixen als detinguts delictes d'administració fraudulenta, contra la seguretat social, contra la hisenda pública, contra els treballadors, falsificació de documents i apropiació indeguda.
   La investigació l'ha portat la Unitat central de delictes socioeconòmics i falsificació de moneda dels Mossos, dirigits pel Jutjat d'Instrucció 4 de Sabadell i la Fiscalia del municipi.
   Està previst que els tres detinguts passin a disposició del jutjat aquest dimecres, han informat els Mossos.


Aquesta noticia si que ma deixat ben tocat, crec que en el nostre sector s'ha de ser horat i que un treballa en aquest sector majoritariament per vocació cosa que en aquest cas no es així.
Crec que quan la gent que estas treballant (families, usuaris...) et dona la seva confiancia que es una cosa molt valuosa tu no el pots fallar ni com a persona ni com a professional, ja que ells confien en tu en aquest cas per firmar i tu no els pots enganyar, ells confien tu i tu no els pots fallar.
Esperem que casos aixi no es tornin a donar mai més.

Crisis i atenció social


Quan un estudia educació social a la Universitat (en el meu cas entre la boira a Vic) sent que li donen eines pel futur per a poder actuar i canviar aquesta societat nostra.
Una de les coses que t’ensenyen son els models (cadascun raonable a la seva època) : beneficència, reeducació, atenció social, millora de l’atenció social.... fins a arribar a l’actualitat que  els educadors social no tant sols treballem per canviar la societat; sinó que eduquem a l’individu en qüestió o família i no només educar per educar sinó que  “no només donem un peix per apaivagar la gana sinó que ensenyem a pescar perquè mai més en pateixin”.
Aquests darrers anys hi ha hagut una crisis molt forta; per cert us recomano el núm.14 de Quaderns d’Educació Social que he rebut fa poc de la mà del CEESC (Col·legi d’Educadors Educadores  Socials de Catalunya) que el diari The Economist anomena “la tercera revolució industrial” i com diu el quadern ens hem de reinventar per tornar a millorar i tornar a tenir un Tercer Sector treballant per la gent sense estar condicionat per temes de subvencions publiques.
Jo com Educador Social hem pregunto que si per culpa de la crisis hem fet un pas enrere dins dels models, i ara estem a la beneficència i hem pregunto si es així. El primer pensament es que no, ja que encara que molts educadors social estem a l’atur; molts d’altres segueixen lluitant per fer forta la nostra figura, els nostres propòsits, somnis i il·lusions. La beneficència es troba encara però en casos elevats de risc on la persona no pot optar a cap mes opció (sobretot menjadors socials, bancs d’aliments...) però hi ha mil i un llocs on s’està treballant en reeducació (al meu entendre hauria de ser des de l’educació a escoles, instituts, universitats... si hem de canviar la societat ha de ser des del fons del “forat” i anar pujant com l’espuma) i l’atenció social (en CRAEs, residències, centres de dia, pisos tutelars, centre ocupacionals, centre especials de treballs, orientadors laborals.....) en tots aquests llocs hi ha un educador/a social motivat i amb esperit per canviar aquest món.
Sempre donem eines a la gent per canviar la seva situació (evidentment amb anàlisis, planificació, buscar fites, valoració....) però tinc la impressió que a la societat cada cop hi ha més gent que “toca fons”: perduda de feina, desnonaments, no poder menjar, empobrint-se... però clar a veure qui es el “maco” que li diu algú en aquesta situació que ha d’agafar una canya embargada, a més que no té i que ha de pescar un peix en un llarg on no n’hi ha. Llavors si que es millor donar en aquesta situació extrema el peix, però sabent i no oblidant que si que sap pescar peixos  però amb les eines adequades.
Ja no parlem quan es el educador social una persona que té esperit d’ajudar, millorar la societat ( un educador social)  es troba en aquesta situació i s’està empobrint.
Només dir als companys educadors i educadores que treballen que ho facin amb més força com si fóssim tots treballant i dient que els educadors socials no reinventem la societat ara degut a la crisis o “la revolució industrial” sinó que sempre ho hem fet i sempre ho farem, ja que som dels pocs professionals que sempre a cada minut diria analitzem la societat, els seus canvis, per millorar-la aplicant fites i formes de treballar.
Jo sense treballar lluito pel que somio, penso, crec i m’han ensenyat

Pratdip, 8 febrer 2013

martes, 25 de diciembre de 2012

La comunitat (1)




Aquest primer text va influenciat per un fet: avui es nadal i es dia d'estar junts amb la família; avui he anat a missa i el capellà parlava de comunitat, aquesta paraula m'ha fet reflexionar i pensar en aquest concepte i com ha canviat al llarg de la meva vida i ja no diguem la de generacions passades.




El primer que farem es mirar la definició de comunitat a la Wikipèdia:

En termes biològics, una comunitat és un grup d'organismes que interactuen compartint un ambient. En les comunitats humanes poden estar presents i comuns, els interessos, les creences, els recursos, les preferències, les necessitats, els riscos, i una sèrie d'altres condicions, que afecten a la identitat dels participants i el seu grau de cohesió.

En sociologia, el concepte de comunitat ha donat lloc a un important debat, i els sociòlegs estan encara per arribar a un acord sobre una definició del terme. Hi havia noranta-quatre definicions de la paraula a mitjans de la dècada de 1950. Tradicionalment, una "comunitat" ha estat definida com un grup de persones que viuen en interacció en un lloc comú. La paraula s'usa sovint per referir-se a un grup que està organitzat al voltant de valors comuns i la cohesió social dins d'un lloc geogràfic compartit, en general, en unitats socials més grans que una casa. La paraula pot referir-se també a la comunitat nacional o a la comunitat mundial.

La paraula comunitat es deriva del francès antic communité, que es deriva del llatí communitas (cum, "amb o junts" + munus , "regal"), un terme ampli per a la comunió o la societat organitzada.

Des de l'adveniment d'Internet, el concepte de la Comunitat ja no té limitacions geogràfiques, ja que ara poden gairebé reunir-se en una comunitat en línia i compartir interessos comuns independentment de la seva ubicació física.


Un cop vista la definició començo a pensar i vec que hem passat a una societat més individualitzada sobretot en el àmbit veïnal, recordo que de petit es feien festes de carrer, sopars dels veïns al carrer, festes majors de barris diferents, que la gent es coneixia i es saludava pel carrer, que si necesitaves una eina o favor del veí sabies clarament que li podies demanar i ara tot això s'ha anat difuminant i quedant disolt en una societat on la gent no viu les festes major són concerts i gent (dic perquè la gent ho veu de manera distant i esta dit amb aquest sentit) que fa activitats culturals.

Si vius a una casa no coneixes els veïns, en un pis hi ha més comunitat però a vegades costa molt perquè jo diria que es una comunitat imposada i a les Associacions de Veïns cada cop hi ha al meu entendre menys participació cosa que ha fet canviar molt les festes majors de barri

Ara vull explicar perquè dic que la comunitat d'un bloc de pisos es imposat, es fan reunions sí, però molt cop amb el poc interès perquè crec que només se’n té quan es tracta de pagar les obres de la  façana i és car o quan no tothom paga quota, llavors el pobre president acaba fent amb la seva junta el que bonament pot o creu adequat, no es una comunitat distesa i feta informalment i sense interès com abans passava.

Exemple:
Nota Veïns

A més també existent societats ( més socials que ara que són empreses) per exemple a Terrassa la Societat General d'Electricitat ara ja no es fa servir aquest llenguatge que a la fi només es llenguatge perquè el tema es: et porten la llum, la gastes, la pagues, ... però crec que al ser FECSA o Societat hi ha una valor més social no? Fruit d'aquest canvi de societat. També recordo: societat coral els amics "Coro vell", el social a Terrassa, Societat del Gran Teatre del Liceu....

En canvi positivament és en cultura: a esbarts, diables, colles geganteres, bestiari, castellers, bastoners... es té un sentiment de comunitat molt gran, la gent s'ajuda (inclús t'ajuden a trobar feina, ajudar-te en trasllat de casa...) i es un doble sentiment ja que es sent un de la colla i sent que defensa i porta allà on actua el nom de la seva ciutat.

També pots veure diferencies de canvi de la societat en la història:
Posem tres exemples extrets d'internet, curiosament en piràmide (els de dalt manen més), hem pregunto no podrà ser transversal i tot i els càrrec ajudant-se més?:









Societat inclusiva: Catalunya sempre ha estat una societat inclusiva ajudant a gent que venia de fora abans d'Andalusia per exemple i desprès de gent de sudamèrica, Marroc,.... discapacitat, persones amb problemes (cal mirar només com col·laboren en la Marató de TV3, en bancs d'aliments... encara que la gent esta a atur, en crisis.... i en sorprèn que tenint un caràcter obert i haguem perdut el concepte de societat i de la espontaneïtat de la comunitat i a vegades veient la TV vec que a EEUU es fa servir en programes que ajuden a gent a fer cases o millorar-les "Esta casa era una ruïna" hi ha el concepte de la comunitat que bé a ajudar (empreses, veïns...) i la versió d'aquí no hi es només els veïns i amics venen a ajudar. 

Aquí us explico la meva teoria de comunitat:
1. Jo crec que primer la gent es sent d'un lloc (ara no se si a la gent li surt però... podeu fer comentaris)
2. Desprès fa coses per la comunitat per millorar-la (cultura, veïns, .... inclús la política que hauria de ser ganes per millorar la societat on vivim i no altres coses (cadascú ja ho interpretis)
3. Per últim, al fer activitats amb els que formen part de la comunitat us sentiu doblement satisfets)

No se si això es una manera aïllada d'entendre la societat o tothom pensa així, però pel que fa al comentari que quan jo era petit o mons pares joves, crec que el sentiment de comunitat era més gran i era més espontània.
També hem faig dos preguntes:
- Es important fer servir la paraula comunitat, societat... o no?
- O simplement es que la gent ha deixat de tenir interès per la societat i la comunitat i s'ha tornat més individual? o seguim en comunitat però amb canvis de factors i interessos?



Per avui ja he reflexionat prou, seguirem reflexionant del tema Comunitat, també podeu ajudar a comentar el que reflexiono sempre de manera constructiva clar


Pratdip, 25 desembre 2012


Inici



Avui inicio aquest blog, sóc Xavi Martí Educador Social Col.legiat 8011 al CEESC i he pensat en fer un blog per reflexionar de les coses que m'emvolten: la societat, la política social, la cultura, l'educació, serveis socials, ....

Esperem que us agradi, i us recordem que es un blog d'opinió personal, que nomès preten reflexionar en veu alta.