Crisis i atenció social

Quan un estudia educació social a la Universitat (en el meu cas entre la boira a Vic) sent que li donen eines pel futur per a poder actuar i canviar aquesta societat nostra.

Una de les coses que t’ensenyen son els models (cadascun raonable a la seva època) : beneficència, reeducació, atenció social, millora de l’atenció social.... fins a arribar a l’actualitat que  els educadors social no tant sols treballem per canviar la societat; sinó que eduquem a l’individu en qüestió o família i no només educar per educar sinó que  “no només donem un peix per apaivagar la gana sinó que ensenyem a pescar perquè mai més en pateixin”.

Aquests darrers anys hi ha hagut una crisis molt forta; per cert us recomano el núm.14 de Quaderns d’Educació Social que he rebut fa poc de la mà del CEESC (Col·legi d’Educadors Educadores  Socials de Catalunya) que el diari The Economist anomena “la tercera revolució industrial” i com diu el quadern ens hem de reinventar per tornar a millorar i tornar a tenir un Tercer Sector treballant per la gent sense estar condicionat per temes de subvencions publiques.

Jo com Educador Social hem pregunto que si per culpa de la crisis hem fet un pas enrere dins dels models, i ara estem a la beneficència i hem pregunto si es així. El primer pensament es que no, ja que encara que molts educadors social estem a l’atur; molts d’altres segueixen lluitant per fer forta la nostra figura, els nostres propòsits, somnis i il·lusions. La beneficència es troba encara però en casos elevats de risc on la persona no pot optar a cap mes opció (sobretot menjadors socials, bancs d’aliments...) però hi ha mil i un llocs on s’està treballant en reeducació (al meu entendre hauria de ser des de l’educació a escoles, instituts, universitats... si hem de canviar la societat ha de ser des del fons del “forat” i anar pujant com l’espuma) i l’atenció social (en CRAEs, residències, centres de dia, pisos tutelars, centre ocupacionals, centre especials de treballs, orientadors laborals.....) en tots aquests llocs hi ha un educador/a social motivat i amb esperit per canviar aquest món.

Sempre donem eines a la gent per canviar la seva situació (evidentment amb anàlisis, planificació, buscar fites, valoració....) però tinc la impressió que a la societat cada cop hi ha més gent que “toca fons”: perduda de feina, desnonaments, no poder menjar, empobrint-se... però clar a veure qui es el “maco” que li diu algú en aquesta situació que ha d’agafar una canya embargada, a més que no té i que ha de pescar un peix en un llarg on no n’hi ha. Llavors si que es millor donar en aquesta situació extrema el peix, però sabent i no oblidant que si que sap pescar peixos  però amb les eines adequades.

Ja no parlem quan es el educador social una persona que té esperit d’ajudar, millorar la societat ( un educador social)  es troba en aquesta situació i s’està empobrint.

Només dir als companys educadors i educadores que treballen que ho facin amb més força com si fóssim tots treballant i dient que els educadors socials no reinventem la societat ara degut a la crisis o “la revolució industrial” sinó que sempre ho hem fet i sempre ho farem, ja que som dels pocs professionals que sempre a cada minut diria analitzem la societat, els seus canvis, per millorar-la aplicant fites i formes de treballar.

Jo sense treballar lluito pel que somio, penso, crec i m’han ensenyat

Pratdip, 8 febrer 2013